Afortunadament vivim en un país on l’anomenat estat del ben estar ha permés en pocs anys un alt grau de desenvolupament a tots els nivells. Tant individuals com col·lectius.

La consolidació de l’estat del benestar a la nostra societat ha tingut molts efectes positius com ara l’allargament de l’esperança de vida. Així segons fonts de l’INE el 2019 l’esperança de vida estava al voltant dels 81 anys en homes i 86 en dones. És cert, també, que aquesta prolongació en l’existència no sempre va associada a una bona i digna qualitat de vida.

De ben segur tots tenim familiars, amics o coneguts que han arribat a eixe tram vital però amb qualsevol que altra malaltia que impedeix dur una vida el més normal possible tant a ells com a les persones encarregades de cuidar-los. Qui no coneix gent amb Alzheimer, Pàrkinson, artrosi o depressions cròniques…

Sembla just, per tant, que el mateix estat de benestar que ha anat forjant-se dia rere dia amb les aportacions de la ciutadania centre una part de la seua actuació a alleugerir i facilitar l’existència a les persones, sobretot majors, que ho necessiten en eixe període de vida.

En aquest sentit convé recordar que el President de la Generalitat va anunciar un pla dotat de 510 milions d’euros que té com a objectiu la construcció o reforma de residències i altres centres d’atenció social per a crear un entorn residencial “més segur i confortable”. 

I és per això, que atenent al nostre lema que guia la nostra tasca política de “Les persones primer”, hem proposat al Ple de l’Ajuntament d’Alfara:

Que d’acord amb l’anunci fet pel president Ximo Puig; l’Ajuntament d’Alfara pose a disposició de la Generalitat Valenciana els terrenys o immobles que es consideren oportuns perquè siguen inclosos en el Pla d’Infraestructures que la Llei de servei Socials n’obliga a tindre per tal de construir un centre de dia totalment públic, tant des de la construcció com fins a la gestió. Amb la salut no es pot fer cap negoci i menys encara amb les persones que freqüenten els centres de dia.